En
l’adolescència és on succeeix la fixació d’una identitat. S’han de
prendre decisions com quina carrera estudiar, saber a què es vol dedicar
en un futur, la preferència sexual....L’amor es torna part important de
la vida, i el sexe també cobra rellevància...
L’ aspecte passa a ser
primordial. Els pares deixen de ser a qui explicar les coses, els amics,
que van creant també una identitat, són els millors aliats. El cos és
una màquina d’hormones i canvis.
És hora de qüestionar-ho tot, és hora de
rebel·lar-se, però avui dia els nostres adolescents tenen per què
rebel·lar-se? És possible que els donem tant que ja no els hi quedi res
per qüestionar?
